Gener 2010

2 gener 2010
01:59

El Ministerio se salta els terminis

Ara que ja s’ha acabat aquest any 2009 que tanta feina ens ha dut, permeteu-me desitjar un millor 2010. És temps de pastors i dimonis, de cel i d’infern, també de foc i pirotècnia. I amb tot, ens hem hagut de menjar els torrons sense constatar sobre un text definitiu com s’han recollit aquelles al·legacions que vàrem presentar conjuntament el mes d’agost i que vàrem negociar aquesta tardor.

És així, el Ministerio de Indústria no tindrà feta l’adaptació de la directiva europea del foc dins del termini fixat. Arribarà més tard del 4 de gener, que era la data assenyalada. Això no vol dir que entri automàticament en vigor la directiva europea, que contemplava aplicar limitacions a les festes amb pirotècnia, però malgrat tot és ara mateix un mal símptoma. I ho és perquè retarda les coses. Al capdavall, les darreres converses que ja hem obert entre colles i Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per emprendre el tema de la formació, necessiten veure publicat el nou “Reglamento de Cartuchería y Pirotecnia” per garantir que els nostres passos no són debades…

Sigui com sigui, continuarem compromesos per la continuïtat del nostre patrimoni festiu. I és que la feina feta ha estat molta i, sovint, especialment sonada. Tal com ho pot tornar a ser el proper dia 3 a l’Alforja, expressió del suport envers les colles de Catalunya Nord. De tot plegat cal donar en primer lloc les gràcies als veritables protagonistes, això és, la xarxa associativa de diables, dimonis i bestiari. A manera de recull, trobareu a la web del CPCPTC una cronologia que prova de ser prou sistemàtica.

Mentrestant esperarem notícies ministerials i bon punt les tinguem convocarem novament la comissió de seguiment que conformem associacionisme, municipalisme i govern. Fins aleshores, repetim-ho, que sigui un bon any…

------------------------------------------------

17 gener 2010
23:09

Full dominical

Diumenge al vespre, acabo de tornar de veure els Pastorets al Casal d’Olesa. Els Pastorets dels veterans amb la sala plena a vessar. En Mingo, el president, m’hi havia convidat els dies de la Fira Mediterrània a Manresa. I ha valgut la pena: cada sessió de Pastorets al nostre país és un exercici de pura creació malgrat el text reconegut per bona part dels assistents. Creació i participació: teixit social, cultura viva. Per això m’he fet gran i encara m’agraden els Pastorets. I amb tot, després de tants dies, seria un apunt incomplert si el reduís a aquests Pastorets. Per això m’ha sortit aquest “Full dominical” per títol, perquè ha estat una setmana llarga i farcida d’esdeveniments. De tots, de molts, encara me’n queden dos de ben presents: l’enterrament de l’alcalde Xavier Jounou, dijous a Solsona i és clar, la cloenda de l’any Amades. Massa cosa per esbandir en quatre o cinc línies. Solsona va ser una d’aquelles tardes inesborrables, tristíssima, però que ens aboca a la reflexió. El comiat d’en Xavier Jounou -un bon alcalde per Solsona, un bon polític, un bon company- ens va donar força per continuar treballant. Ell mateix va escriure el comiat i el vam poder escoltar a la catedral: elogi de la política entesa només com a compromís. Confiança en el treball i en les persones. I acceptació de la mort. Inevitablement vaig pensar també amb en Ton Cabra. Catalans. Republicans. I d’esquerres. No és qüestió de sigles sinó d’estil. Em vaig fer un tip de plorar -i érem molts els qui ploràvem. Després, tornant a Manresa, em va semblar que aquella tarda a Solsona hi havia après alguna cosa. I que provaria de recordar-la.
I de l’any Amades? Després de l’èxt de tot l’any, la recta final ha estat completa. De l’acte el divendres a Palau -al costat del vice-president, del conseller i del president de l’Associació Joan Amades, en Jaumet de Com,ediants va fer possible un acte participatiu i absolutament desimbolt. Deia en Carod-Rovira que pocs actes així es deuen haver fet en aquella sala. I segurament té raó, però les paraules de Manuel Delgado, la rondalla d’Albert o la música de Paton Soler. S’acaba aquets diumenge matí: més de seixanta ajuntaments, més de dues centres entitats d’arreu del país, a les 12 del migdia, hem llegit el manifest i enlairat globus. Sense acte central sinó suma d’actes, cadascú amb els seus, al seu poble, a a la seva plaça. Refermant la voluntat de fer una cultura popular viva, renovada, genuïnament nostra.

-----------------------------------------------

24 gener 2010
23:58

Full dominical (2)

Torna a ser diumenge nit. La setmana tan plena com totes. Només que l’acabo amb un dinar-sopar a Igualada que trigaré hores a pair. Han estat els Tres Tombs. O per ser exactes l’Antic gremi de traginers d’Igualada que s’esforça des de fa 188 anys a reunir bestiar i carruatges per fer una festa ben lluïda. Després, l’àpat, té la consistència del menú d’un carreter. Però no els podia dir que no, ara que van tocar el cel amb la creu de Sant Jordi i aspiren a incorporar-se al catàleg del patrimoni festiu… I doncs tot i que provo d’evitar els àpats, no sempre me’n surto. Singularment dimarts ja vaig començar al Pont de Suert. Un sopar de vigília de Sant Sebastià, fórmula prou austera -sopes de pa, amanida d’escarola i api, col i patata amb arengada i per postres, quatre nous. Però calia anar a Pont de Suert per garantir un bon estudi etnològic de la festa i, també, comprovar que la divisió de gènere que practiquen -homes sopant, dones cuinant- tan incorrecta des de la distància, els pontarrins la viuen amb la més gran de les naturalitats. Per rumiar-hi vaig tenir tres hores de viatge fins a Manresa i una nit curta. Sort que m’acompanyava en Ferran Rella, director dels serveis territorials de Lleida! Acabo: el dijous, nova sessió de “La cultura popular vista per…” amb Vicky Peña, a Vilaweb. L’entrevista la fa la Rut Martínez, i se’n surt. Un altre episodi de reflexió a l’entorn de la cultura popular per algú que, a priori, no hi aparenta cap vincle… I el dissabte? Mereixeria un apunt complert: tarda de cobla a l’Auditori, amb la Sant Jordi. Acompanyo el Conseller i el concert és dels que funcionen. Direcció rodona de Marta Carretón, directora convidada. Amb estrenes. I amb el punt d’entusiasme que, amb tots els anys, ha sabut posar-hi la Sant Jordi. I per això, també, del tot pertinent l’homentage a Josep Antoni Sánchez, fundador i fins dissabte representant de la cobla…. A la nit, ho remato amb els 150è aniversari de la coral Llessamí, a Sant Vicenç dels Horts. El goig de sumar anys però, sobretot, de crear xarxes al poble. Ha funcionat, i encara avui hi ha homes i dones, de més grans i de més joves, vinguts d’arreu, i canten i es troben per cantar i per tot allò que els convingui. La celebració ha de durar tot l’any i ja avisen que passaran pel CPCPTC a explicar el projecte… els esperem. I tant.

(La foto la vaig rebre mesos més tard: amb en Ferran Rella, per Sant Sebastià, a Pont de Suert. Sopar d'escudella i escarola amb un grapat de nous...)