27 de gen. 2011

Agost 2010

Arxius 'agost 2010'
  • 15 agost 2010
  • 22:17
  • 0
Tot i que d’ençà el primer dia d’agost vaig fer cap a Armènia per motius mig familiars, mig de vacances, enguany també m’havia compromès a ser a Cracòvia els dies 7 i 8. I això perquè, gràcies a Adifolk,  s’hi celebraria una nova edició de l’Aplec internacional de la Sardana. Dit i fet, de la meva estada al Càucas en vaig retallar dos dies per anar fins a Cracòvia i, després, tornar a Yerevan. No em va saber cap greu, tot el contrari: enguany Cracòvia ha estat un molt bon exponent de l’Aplec i fins de les virtuts que té o podria tenir, encara més. D’una banda, haver aconseguit un ajuntament que s’aboqués al projecte, que no és senzill. De l’altra, mantenir la capacitat de convocatòria sobre vint-i-dues colles o grups de cultura popular del país, colles que han de fer un esforç notable, en temps i recursos, per ser presents a la convocatòria. I finalment, guanyar complicitats amb l’associacionisme de la ciutat acollidora. No parlo del Casal Català de Luxemburg o, l’any vinent, de Grenoble. Parlo de les corals, dels grups de dansa, d’aquell associacionisme que com ara el nostre es vincula a un projecte i sap compartir-lo. Al capdavall, una de les coses que més em dolen en aquests esforços és témer que no tindran continuïtat, que hauran estat inútils. Per això cal no només un desembarcament de cap de setmana sinó teixir al llarg de mesos les complicitats necessàries per tal que la trobada sigui, també, eina d’intercanvi, de coneixença, d’aprenentatge. Tot això és ben possible avui, encara més amb els mitjans de comunicació contemporanis. Perquè l’èxit no és anar més lluny o en terres més exòtiques: l’èxit es mesura en els resultats, en les col·laboracions, en els contactes… en tot allò que ens en pugui quedar.  I bé, a Estònia tot just Adifolk contactà amb una coral. A Cracòvia han estat cinc les entitats. I el treball sobre l’escenari de la gran plaça reflectia els vincles teixits. Un reconeixement també per als de Gog i Magog que han trenat una nova història catalano-polonesa i aconseguiren retenir el públic. El mateix públic que s’admirava dels castells o de la sardana aèria… Cracòvia torna a demostrar la capacitat d’organitzar-se del teixit associatiu del país: la moguda és solemne i, més enllà dels 500 actuants, queden tots els acompanyants alguns dels quals, és clar, perllonguen l’estada més enllà del cap de setmana.
I amb tot a Cracòvia hi planava un sentiment advers. I és que el mateix divendres que el gruix de l’expedició s’envolava, a Barcelona hom acomiadava a Antoni Anguela, un patriota i treballador incansable per la cultura d’aquest país, i especialment de la cultura popular i de la sardana. Cap del servei de Patrimoni Etnològic del CPCPTC, Antoni Anguela representa exactament aquells funcionaris del Departament que d’ençà de la Generalitat restaurada, es comprometeren amb la seva tasca molt més del que se’ls obligava. Que se sentien veritablement servidors, i que ho han estat fins la darrera hora…
Acabo, el meu retorn coincideix amb les festes de Gràcia i la Federació em convida a acompanyar-los. El barri es guarneix enfebrat. Farà altre cop patxoca. A mig Catalunya se sent el xivarri de la festa major. A Gràcia, a Castellbell i el Vilar. Som a mig agost i percebo que els dies s’han escurçat força. Fins i tot diria que fresqueja. I com que rebo una foto dels Amics dels gegants de Montblanc d’aquells dies a Cracòvia penso que sí, que reprenc aquest bloc i que puc anar recuperant els hàbits de tot l’any. Fins a el darrer cap de setmana d’agost, festa major de Manresa. Aleshores, digui el que digui el calendari, l’estiu s’haurà acabat del tot.  


  • 31 agost 2010
  • 20:22
  • 0
L’agost aviat shaurà ‘escolat i ben aviat tornaran totes les rutines si no fos, al capdavall, que la també la legislatura s’acaba i serem a la vora d’unes altres eleccions. I entre una cosa i una altra, hi ha la necessitat d’endreçar el temps i els programes, de passar comptes de l’encàrrec rebut al capdavant del  CPCPTC. D’una banda, per tal de presentar els resultats aconseguits, és clar. Però també, i no és menys important, per reflectir un treball que mai s’acaba i que necessita continuïtat. Una continuïtat dialèctica: amb tots els canvis que convinguin, és clar. Però decididament abocats a fer de la cultura popular catalana una eina viva, participativa i creativa. Lliure. I al servei de la comunitat.
Segur que encara hi podria rumiar més, que hi hauria molts matisos a fer. Però per encarar un balanç de mandat que aquests dies estem preparant, en tindria prou en demostrat la vigència del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) en tant que centre de patrimoni etnològic i, alhora, de promoció de la cultura popular i tradicional, i l’associacionisme. Vegeu així: són tot just 20 accions seleccionades, un tast de la nostra activitat i que, malgrat la crisi de recursos i el calendari, encara malda per teixir vincles,  esperonar propostes…
1- Hem obert el CPCPTC a la participació mitjançant processos com ara la transposició de la directiva europea sobre pirotècnia, la creació del futur Centre de la Dansa Tradicional, les jornades sobre la Festa Major o especialment, el que té com a objectiu repensar el futur del propi Centre.
2- Hem reactivat el Consell de Cultura Popular i Tradicional amb objectius i calendari trimestral de treball, gràcies al qual hem avançat de manera decidida l’elaboració del Catàleg del Patrimoni Festiu del nostre país.
3- Hem impulsat l’estudi del 3r sector a Catalunya (amb 3688 entitats federades!), així com l’adaptació de la base de dades d’Entitats Culturals i Associacions de cultura popular, cosa que ens haurà de permetre el contacte cada vegada més directe.
4- Hem atès gairebé 4000 projectes en quatre anys, i hi hem aportat fins a 36 Md’€, des del pressupost ordinari o bé de les aportacions de caixes d’estalvis, i sempre d’acord amb la xarxa de serveis territorials, compartint els seus criteris i el seu coneixement des de la proximitat.
5- Hem liderat l’aplicació al Departament del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat, del Pla Integral del Poble Gitano i, molt especialment, el Pla de Ciutadania i Immigració, amb propostes que fan de la cultura popular una immillorable espai de trobada entre els que ja hi érem i els que tot just han arribat.
6- Hem dinamitzat les escoles de la FestCat d’estiu per tal d’arribar a més alumnes, guanyar eficiència i millorar-ne i diversificar-ne els continguts a Llívia, Esterri d’Àneu, Torroella de Montgrí o bé Horta de Sant Joan.
7- Hem dinamitzat l’Aula de Música Tradicional i Popular, incrementant la presència a Salt i a Manresa i incorporant millors espais a Tortosa. Avui, l’oferta estable Barcelona, Lleida, Salt-Figueres, Tortosa, Vila-seca i Manresa és a punt ‘arribar als 300 alumnes per curs.
8- I hem elaborat el Pla Estratègic de l’AMTP amb l’objectiu d’incrementar la seva presència arreu de Catalunya, en coordinació amb l’àmbit educatiu (conservatoris, xarxa d’escoles de música municipals, l’Esmuc…). També hem aconseguit el reconeixement dels seus estudis en el currículum dels ensenyaments secundaris.
9- Hem reorganitzat la Fira Mediterrània de Manresa, multiplicant la seva eficiència, millorant el seu discurs artístic, la seva presència als mitjans de comunicació i guanyant valor de mercat no només als Països Catalans sinó arreu del món.
10- Hem concretat el projecte de Centre de la Dansa Tradicional Catalana, amb seu central a l’antiga fàbrica de l’Espona, a Rubí, amb tota la complicitat local i, també, la perspectiva d’una xarxa territorial amb l’objectiu de compartir experiències, continguts, estudis i activitats relacionades amb la dansa tradicional catalana.
11- Hem inaugurat la nova Escola Folk del Pirineu, amb seu a Arsèguel i, conjuntament amb l’associació Tram, hem conveniat l’oferta estable de formació en instruments tradicionals adreçada a totes les comarques de la serralada.
12- Hem declarat el primer Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic: el barri de les Adoberies de Vic. I hem iniciat la segona incoació: 10 elements ubicats al massís de les Gavarres. Apostem pel patrimoni de les classes populars del país. Les tines de Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort ja esperen tanda…
13- Hem promogut la declaració dels castellers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO alhora que hem concretat l’execució del seu futur Museu a Valls.
14- Hem potenciat la recerca sobre la cultura popular catalana, amb un increment de les dotacions destinades a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i amb la consolidació mitjançant convenis amb les deu entitats que conformen la xarxa de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya i, també, amb l’Institut Ramon Muntaner (Fundació dels Centres d’Estudis de Parla Catalana).
15- I hem ampliat la xarxa territorial de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya amb dues noves seus: el Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, i el Museu d’Etnologia, de Barcelona.
16- Hem renovat la Revista d’Etnologia de Catalunya, fent-la més accessible i atractiva, confirmant-la com una revista de primer nivell internacional. També n’hem millorat la distribució als punts de venda per tal de fer-la visible.
17- Hem consolidat la col·lecció de Temes d’Etnologia de Catalunya amb la publicació de vuit nous volums, i la col·lecció sobre repertori per a música tradicional Calaix de Solfa, amb la publicació de quatre volums més.
18- Hem iniciat la col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic per donar a conèixer investigacions de temàtiques inèdites o poc estudiades. Alhora hem establert una nova col·laboració amb Òmnium Cultural per la divulgació de la cultura popular catalana a través del calendari anual sobre tradicions i costums.
19- Hem potenciat el Centre de Documentació, completant col·leccions, digitalitzant documentació en diversos formats i comprant fons d’imatgeria popular per incrementar l’Arxiu de Patrimoni Etnològic.
i 20- Hem reordenat el WEB del Centre per a convertir-lo en una eina per als ciutadans, tant de consulta com d’obtenció de recursos sobre cultura popular: materials pedagògics per a mestres, reculls de documentació de jornades, dossiers informatius sobre temes de primeríssima actualitat…
És clar que també hi ha hagut mancances i limitacions, retards. Tot això també haur ia de ser en un bon balanç. Però és important certificar la feina feta, la que el CPCPTC ha anat fent al llarg del temps. Molta i diversa. I amb un potencial que no es pot esbandir des del desconeixement. Per això n’acabarem fent un document rigorós i compto que abans no enllestim el setembre en podrem fer una distribució adequada…


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada